Goig de tardor
La tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.
S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.
Poema: Novembre
Comença el mes de novembre,castanya va, castanya ve,i panellets també.Un començament tan dolçmés d'una vegada enfita,per això és molt prudentmenjar sense demesia,perquè no queda gens bépecar de golafreria.El mes comença amb Tots Sants,després ve Santa Cecília,patrona, com prou se sap,del ritme i la melodiaque ens desvetllen els sentitssi més no per les musiques.Novembre, mes de tardor,que l'hivern ja ens anuncies,els teus silencis són plensd'una música molt finaque ens ressona al fons del corcom una cançó petitai ens ajuda a fer-nos granssense gens de melangia.S'acaba el mes de novembre,castanya ve, castanya va,que el torró ja vindrà.Miquel Martí i Pol