Poemes de tardor

Goig de tardor

La tardor és avançada,

al novembre anem a entrar

i en la tarda assolellada

a l´indret de la finestra,

els ocells sento cantar.

Són rossinyols o són merles?

o potser són uns pinçans ?

però el missatge que ens envien,

aquest sí, el sento ben clar.

S´esforcen cara a la terra

per dir-li a la humanitat

que el tresor de la natura

l´aprenguem a disfrutar.

Veure un vol d´unes ocelles

o un prat d´un verd molt clar,

o un riu, o unes estrelles,

i mirar-se un a elles

i de la pau disfrutar.

Joan Barceló Subirana

Poema: Novembre

Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.

Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.

El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.

Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.

S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.


Miquel Martí i Pol